NOM : La Sala Online - De ben segur que els qui seguiu per xarxes tot el que es cou a nivell musical a Figueres i comarca haureu vist passar per la pantalla dels vostres dispositius, algun moment o altre, el nom d’aquesta iniciativa. L’han batejada com “l’aparador de la música de proximitat” i és, sens dubte, una bona definició, però aquí no hi ha cap vidre que separi artistes i espectadors sinó una càmera que retransmet el concert i uns escassos 3 o 4 metres de distància entre músics i dos (màxim tres) privilegiats convidats a gaudir de l’experiència en directe setmanalment.
QUAN : el projecte va néixer just a l’acabament del confinament domiciliari del 2020 i, en part, com a continuïtat del Followfest 0.0, iniciativa també creada pels seus mateixos organitzadors: The Jump Productions i Atelier, Marketing & Events. Gràcies a ells, molts artists de la comarca, no només dins del terreny musical, van poder acostar-nos, per un dia, les seves propostes. Arreu del país, tan ells com centenars d’artistes pel seu compte, amb mitjans més o menys precaris (inoblidable el concert “per batí i guitarra” de Mazoni) i més o menys exitosos (alguns van esdevenir autèntics fenòmens mediàtics com el cas dels Stay Homas) ens van amenitzar els dies de confinament retransmetent des de casa seva, sempre amb el denominador comú de fer-ho davant del portàtil o telèfon mòbil i en format gairebé sempre individual, donades les circumstàncies, però cap altra iniciativa va tenir el poder de convocatòria, coordinació i organització del FollowFest 0.0.
ON : Musiclan Estudios. Aquest referent i autèntica catedral del so d’Avinyonet de Puigventós és el mític espai que acull La Sala Online. Pels qui ens apassiona la música, sempre des de la distància, hem sentit una enveja sana per la privilegiada tasca que hi han dut a terme des de fa 25 anys el recordat Joan Trayter i en Jordi Solé Clariana. A molts ens hagués entusiasmat viure de prop, encara que fos per una estona, alguns moments dels enregistraments de discs que tan ens han marcat a nivell personal com “Alegria” dels Antònia Font, “Vivalaguerra” o “Adelante Bonaparte” dels Standstill o “Les cançons tel·lúriques” de Roger Mas. De fet, des del moment que s’accedeix a aquests estudis, s’hi respira una atmosfera similar a la de qualsevol espai religiós i de culte. Gràcies a aquesta iniciativa, aficionats a la música com fa unes setmanes el company Albert Barrios o jo mateix hem tingut el gran privilegi de ser convidats a viure un dels concerts en directe i de viure una experiència que recordarem molt de temps.
ELS MÚSICS / EL CONCERT : doncs una iniciativa com aquesta, ens va permetre, en el nostre cas particular, gaudir de dos músics totalment desconeguts, molt propers geogràficament entre ells (Cardedeu i La Roca del Vallès estan separats només per 10 kms.) però que encara no havien tingut l’ocasió de compartir escenari plegats
La Laia Llach és geòloga i ambientòloga, però ens va deixar ben clar que la seva relació amb la música i amb la seva guitarra és molt més que una mera afició, i que el seu talent i la seva veu, que recorda en molts moments les d’artistes folk com la de Joan Baez i (sobretot) la de Joni Mitchell, demanen a crits l’edició d’un primer disc. Al concert ens va oferir temes propis intimistes com “Serà la pluja”, “Campelles” o “Dos segons” així com una magnífica versió de “Tant de bo” de la Suu on va mostrar un acuradíssim ús dels ‘loops’ pel doblatge de veus i acompanyaments. La Laia ha col·laborat amb Cesk Freixas ni més ni menys que en el marc del Cruïlla XXS i també com a telonera dels seus concerts. No va haver-hi temps de poder-ne gaudir, però les seves versions d’“Univers” de Ferran Palau i, sobretot, la de “Oops, I did it again” de Britney Spears són impagables. Busqueu-les!
En Roigé (Roger Canals Parellada), a diferència de la Laia, té una sòlida trajectòria de més de 20 anys dins del món de la música. Just abans de començar la pandèmia va publicar el seu tercer treball “Ingràvid”, disc del que en vam poder gaudir vàries de les seves millors composicions (“Reversible”, “Nil afro blau” dedicada a un dels seus fills i “Ingràvid” que dona títol al seu darrer treball). Roigé va evidenciar el seu estil eclèctic i cosmopolita amb un especial gust pels suggeridors sons brasilers de la samba i la bossa nova arrencant una sonoritat sorprenent de la seva guitarra ja només a través de les sis cordes, sinó també percussiva-MENT, com en el cas de “Los nadies” versió musicada del poema d’Eduardo Galeano, que es pot trobar al seu primer disc. En el capítol de les versions, una nova volta al món, en aquest cas en format de duet amb la la Laia,la de “Imoportuna” de Jorge Drexler i la que va obrir i tancar el concert, una de molt especial i adaptada de “Redemption song” de Bob Marley.
I a un concert tant generós per part de la Laia i en Roigé (de gairebé 2 hores!!!), i com que les dates eren molt assenyalades, no hi podia faltar una versió d”El noi de la mare” també en format de duet acústic. Un plaer i una immillorable manera d’acabar aquest 2021. Moltíssimes gràcies als organitzadors d’aquesta esplèndida iniciativa, Noemí , Pedro i Jordi i que en vinguin moltíssimes més!
Podeu recuperar aquest concert al canal de Yotube de La Sala Online, o directament a aquest enllaç