Teatre Sindicat de Lladó
Dissabte 26 de març vàrem organitzar la projecció i el posterior col·loqui del documental "Ellas son eléctricas".
Dins el marc dels actes del 8-M, Dia de la Dona, volem visibilitzar el paper de la dona a la industria musical. I no només quan parlem de les artistes sinò també quan parlem de qualsevol altre perfil professional del sector: programadores, discogràfiques, tècniques de so, productores musicals i un llarg etcètera.
A l'any 2022 els concerts de dones que es programen a Festivals no superen ni un trist 20%, molt lluny d'una paritat ...
D'esquerra a dreta: Leo Cebrián, director del documental, Noemí Morales, membre de la-sala.online i Jordi Puig, fotògraf i membre de la cooperativa del Teatre Sindicat de Lladó.
Aquest acte l'hem pogut organitzar gràcies a la implicació i a la generositat de moltes persones: Leo Cebrián, director del documental, El Teatre Sindicat de Lladó, Cineclub Diòptria, Lupe Villar i Yoli Aragón, co-protagonites les dues, Angels Bronsoms, periodista de gènere i rock`n`roll, Carles Pujol, periodista, Tramuntana.tv, A totes elles els hi volem donar les GRÀCIES de tot cor.
Gràcies també a Susana Moreno i a Pere Toro per les fotos que acompanyen aquesta nota.
El documental, de Leo Cebrián i Paco Manjón, mostra un exercici enorme de recerca per documentar la presencia femenina a les bandes de rock dur i heavy metal a l'Espanya de finals dels 70's fins principis dels 90's. I ho fa recollint el testimoni de 15 de les seves protagonistes.
La projecció va reunir més d'un centenar de persones a Lladó (Alt Empordà) posant en relleu, un cop més, que cal descentralitzar la oferta cultural, i que la cultura de proximitat té el seu públic.
Carles Pujol, periodista, Lupe Villar co-protagonista i ex-guitarra de Sangtraït, Yoli Aragón, ex-veu de Caín, Angels Bronsoms, periosdista en gènere i rock´n´roll i Leo Cebrián, director del documental.
Alguns comentaris
Angels Bronsoms: La bretxa de gènere segueix viva a la nostra societat i també en el sector musical, tal i com podem comprovar dia a dia als festivals del nostre país, tots ells sota un domini de intèrprets masculins. Una realitat, aquesta de la invisibilitat, que no difereix de 1980 quan “Les dones elèctriques”, van intentar accedir al selecte grup del patriarcat del heavy metal. El documental de Leo Cebrián ens ofereix en primera persona el testimoniatge dels obstacles (desigualtats, abús sexual, inseguretat, dificultat en la conciliació), i estereotips amb els que van topar en negociar les seves identitats en una societat misògina que despertava del franquisme.
Carles Pujol ens destaca 2 titulars:
La presentació d’ ”Ellas son eléctricas” a Lladó ha tingut més públic que a Madrid (Leo)
Jo no era la “jefa” de Sangtraït, era la “curranta"! (Lupe)