Sopo d’hora, perquè des que estic embarassada que tinc unes digestions lentíssimes i imagino que la nit es pot allargar. Surto de casa abrigada. Es comença a aixecar tramuntana i la nit és freda. Mentre condueixo cap a Music Lan penso que hauria d’haver aprofundit en la recerca del grup que vaig a veure, escoltar alguna cosa, informar-me... per si pregunten, no? Per anar més preparada. Arribo i al sortir delcotxe em sorprèn la foscor de la nit, miro al cel i veig la lluna, que avui ja no és plena, rere núvols atramuntants. Fa fred. Han tirat fems aquesta tarda. Unes llumetes càlides em dirigeixen cap a un lloc inesperat. Tot desprèn aquella aura d’incertesa i curiositat que em fa mantenir els ulls més oberts que de costum. Ens trobem amb la Miriam que ens rep com feia temps que no em rebia ningú. Em somriu i m’abraça sense saber gairebé qui sóc, amb una generositat absoluta; un gest que provoca una allau de sensacions presents i futures.
Entrem. Tot és ple de cables, botons, pantalles, pantalletes, focus i llums en diferents direccions i colors. En pocs segons s’escolta un compte enrere. M’assec al sofà a mig metre de la Miriam i en Pablo. M’apropen uns cascs i en 5, 4, 3, silenci, silenci, silenci, estem a l’aire. Estic a l’aire, estic flotant dins aquells cascs que em fan escoltar nítida i profundament cada nota, cada acord i aquella veu càlida que omple racons del meu cos.
M’envaeix una sensació de benestar, tanco els ulls i sento que en Rem està present. Que tots estem presents en aquell instant. La música té aquesta màgia, no? Que ens connecta i ens intensifica el present. L’entrada del concert la fan amb Canviar, una cançó que ens encoratja a assumir el canvi amb positivisme. A continuació reprodueixen covers com, el tant conegut Stand by me de Ben E. King, Carolina de M-clan o Put your records on de Corinne Bailey, totes elles amb accent acústic, íntim i proper.
També varen interpretar els seus propis temes (Escenario i La reina del teu amor), uns de més antics, d’altres més novells, però tots ells generosos i sincers; dues qualitats que van bategar al llarg de la nit i que caracteritzen aquest grup musical. Miri’s Way obre el pit i s’entrega en tots els sentits, cosa que produeix un efecte mirall per tots els que l’envolten. Tanco els ulls i em deixo endur per la lletra i la melodia. Volo dins d’aquells cascs, envoltada de balada noble i veu franca.
S’acaba i penso que m’hi podria quedar una hora més. La naturalitat amb la que ha esdevingut tot plegat és embriagadora. Em resta una sensació dolça que estic convençuda del son profund que tindré avui. Totes les cèl·lules del meu cos vibren en una freqüència acollidora.
Surto de Music Lan i la tramuntana segueix bufant. La lluna brilla una mica més a munt. Torno a casa sense creuar-me amb cap cotxe. Tot és fosc, tranquil, reposat. Sento un agraïment profund. En Rem s’ha dormit dins la meva panxa. Gràcies. A Miri’s Way, a la Sala Online, a Music Lan i a la vida, per la improvisació.