Nen, t’he d’explicar una cosa que et farà caure de culs. Saps que t’he parlat dels concerts en directe de la Sala Online? Sí, els que es fan al YouTube i al Twitch. Doncs l’altre dia, va i m’arriba un missatge per Instagram que deia: «Hola, Ricard! T’escric des de la Sala Online, l’aparador de la música de proximitat! Cada setmana convidem a algú al nostre sofà perquè gaudeixi del concert i en pugui escriure una còrnica». Aleshores em diuen que el convidat del dijous 3 de febrer era jo. Com t’has quedat? És clar que vaig dir que sí, babau. Una oportunitat com aquesta no es pot deixar escapar.
»Hi vaig anar amb l’Anna Maria. Ja ho sé que abans anava als concerts amb tu. En aquella època encara era solter, dropo. Tens raó, no t’he dit que tocava. Un grup de versions anomenat Jaggendas. Sí, com els gelats. Però s’escriu diferent. Les expectatives eren bones, no?
Quan vàrem arribar a Músic Lan, ens va rebre la Noemi. La teva cosina, no. La Noemi Morales d’Atelier d’Esdeveniments. Ens va tractar com reis, nen. Mentre ens acompanyava fins a l’estudi Canigó, ens va explicar que ens hi trobaríem. Així i tot, quan va obrir la porta, allò em va recordar la cabina dels germans Marx. En Jordi Solé, el patró de la nau, sonoritzant i passant cables, la Valquíria asseguda en una versió en esprai d’una bateria, la Cris i l’Albert intentant no fer-se en embolic entre ells, els pals dels micròfons i les guitarres, i en un racó a tocar la paret, en Pablo, amb el baix. A més a més, en Pere Toro tenia la càmera instal·lada a la porta de la peixera. I a mig metre escàs dels músics, el famós sofà. Gairebé ens hi vàrem enquibir amb calçador. Es veu que encara faltaven un parell de membres de la banda! Tenia la sensació de tenir els músics asseguts a la meva falda. Saps una cosa, després de tants mesos amb la punyetera distància social, està així atapeïts, em feia gràcia i tot.
En un moment donat, en Pere ens va avisar que engegava el compte enrere. Sí, igual que pel llançament de l’Apol·lo XI i els Jaggendas arrenquen amb “Iconic” de l’Alanis Morissette, després va venir “Que bien”, un tema propi de l’Albert, dedicat a la seva promesa, Vero, i tot seguit, “Je veux”, dels Zaz, i “The Way you make me feel”, d’en Michael Jackson. Aquesta la vaig demanar jo. És clar que es podien demanar cançons. Però del seu repertori, tanoca. I la gent des de casa també en va demanar, és clar.
Hi havia una pantalla, allà a l’estudi, on es podien llegir les peticions dels espectadors, i també els comentaris. Això va motivar molt a la banda. Sobretot perquè molts amics i familiars els hi enviaven salutacions. Des del Brasil i tot, nen? És allò del local i global que dius tu sempre.
Que com vaig aguantar sense ballar? Ja et puc ben assegurar que això sí que em va costar. La temperatura a l’estudi anava pujant perquè els Jaggendas hi posaven més marxa a cada peça que tocaven. La música convidava a remenar els malucs i a picar de mans. I jo allà assegut, només podia bellugar un xic els peus i els braços, tu. Em vaig reprimir molt!
Ara, t’he de dir que es notava molt que són un grup de directe, amb un repertori molt festiu. Com enfilaven els temes un darrere l’altre, nen. Amb quina solvència saltaven d’un estil a un altre. Salsa, funk, twist, rock, pop, i rumba. Molta rumba. Es nota que és l’estil on estan més còmodes.
Destil·laven bones vibracions pels quatre costats. En un moment del recital van i li canten l’aniversari feliç a la mare del baixista, que feia setanta anys. I tot seguit, l’Albert es despenja amb un acudit: «Ahir em vaig ficar al llit amb una americana. A mitjanit me la vaig haver de treure que em feia calor». No l’entens? Ja et faré un dibuix.
Més d’una hora i mitja va durar el concert, tu. Arribaven missatges sense parar, a la pantalla, que els esperonaven a seguir. El públic des de casa tenia moltes ganes de gresca i, nosaltres dos des del sofà també. I els músics tenien corda per estona. Se’m va fer curt, i tan que sí.
Que quins temes que em van agradar més? Les versions rumberes del “Paraules d’Amor” d’en Joan Manuel Serrat i del “Un beso y una flor” d’en Nino Bravo. Dius que et sap greu haver-t’ho perdut? No pateixis, perquè pots recuperar el concert sempre que vulguis al canal de la Sala Online, home.