La passió que sempre he sentit per la música m’ha ofert la possibilitat de presenciar uns quants concerts de bandes internacionals en estadis i en sales més petites; ara bé, l’experiència musical que vam viure fa uns dies a «la-sala.online», de l’estudi de gravació Music Lan, la recordarem tota la vida. I és que la nit de dijous, la meva família i jo vam tenir l’oportunitat de seure al sofà dels coneguts estudis de gravació, per assistir en directe, a l’actuació d’una de les veus més representatives del pop indie actual, Alba Escalón. La cantant i guitarrista, juntament amb Isaac Fernández, company de viatge, guitarrista i també compositor (conjuntament amb Alba), dels temes de la banda, ens van regalar una de les nits més memorables que hem viscut: una vetllada musical íntima i intensa, a pocs metres dels músics i en un dels estudis de gravació més prestigiosos i emblemàtics del nostre país.
Poc abans de les nou del vespre, Noemí Morales i Pere Toro, responsables d’Atelier Esdeveniments i de la productora de vídeo The Jump, ens van rebre amb els braços oberts, mentre els músics i l’enginyer de so Jordi Cristau acabaven de disposar-ho tot per a l’actuació, que també es podia seguir per Twitch i Youtube.
Tres, dos, un, i la sala petita de l’estudi, decorada amb dues làmpades que brillaven amb una llum tènue que feia l’espai encara més acollidor, es va convertir, per unes hores, en un lloc màgic, seduït per les notes càlides, delicades i encisadores de la veu d’Alba Escalón.
En qüestió de segons, la sala es va omplir del volum melodiós i exquisit de la veu de la cantant, que encetava l’actuació amb «Caring Song», un dels temes més coneguts de la banda. A continuació, «Where is everybody?» ens submergia en l’atmosfera íntima de la nit; el tema naixia amb una introducció de guitarra absolutament hipnòtica, acompanyada per la sensibilitat vocal d’Alba. «Dawn», una de les peces més enigmàtiques de la banda, amb una lletra abstracta i amb uns girs vocals que recordaven els de la cantant islandesa Björk, va donar pas a «Easier to breath», un tema amb unes melodies vocals d’arrel psicolèdiques que feien pensar en els millors moments de Jefferson Airplane. «Lost», un tema breu d’evidents ressons minimalistes, va donar entrada, de forma absolutament inesperada, i en autèntica primícia, a les primeres notes de «Simple not simple», el nou single del grup, que poques hores més tard, els seguidors podrien escoltar a través de les xarxes. Les cordes del banjo, acaronades pels dits d’Isaac Fernández, donaven a la cançó matisos d’arrels musicals americanes que recordaven els millors discos de Ry Cooder o de J. J. Cale.
A continuació, Alba Escalón ens va sorprendre amb dos temes en solitari. «The girl who cry in the sea» ens va fer volar fins als boscos encantats de terres celtes, amb melodies que semblaven tretes d’un conte de fades i que evocaven la dolça veu de Loreena McKennit. «Ten years» ens parlava de les pors i de les il·lusions que comporta independitzar-se i fer camí sol, lluny de la protecció dels pares. De nou, amb l’acompanyament d’Isaac Fernández a la guitarra, els músics van donar entrada a «Light years», de la banda d’indie rock The National (una de les dues covers del concert). El tema, absolutament intens i emotiu va donar pas a «Come to my place», que s’encetava amb una introducció de guitarra d’Isaac Fernández, que recordava els concerts acústics de Radiohead o els de les bandes d’estil grunge dels anys noranta. Amb «the Future», el segon cover de la nit, Alba Escalón va endinsar-nos a l’atmosfera Billie Eilish, per acabar l’actuació amb un dels temes més coneguts del grup, «Just live», la peça que dona títol al primer clip de la banda, gravat enmig d’un esplendorós camp de blat de terres catalanes.
En definitiva, una experiència inoblidable que, per unes hores, ens va permetre tocar, gràcies a la veu d’Alba Escalón i a les notes de la guitarra d’Isaac Fernández, el cel i les estrelles d’una nit màgica que perdurarà durant molt temps en la nostra memòria. Llarga vida a «la-sala.online»!