A la-sala.online podem gaudir de propostes ben diferents cada setmana, i aquest cop tocava la dolçor i l’energia de la cantautora cubana Markia Sierra.
Van aprofitar per fer una presentació del seu nou disc “Coraje y fe” que es publicava a les plataformes justament l’endemà. Amb “La danza del emigrante” per obrir boca un bon escalfament i gran presentació de la banda: en Jordi Cristau a les tecles i en José Luis Arrazola, el guitarrista completo. Bona nit! i bona tarda a Cuba! “...que si hablo no canto” jejej primer tòpic dels cubans oi?
Cantava “Pura intensidad me da la vidaaaa” xulíssima! M’encanta com toca en José Luis Arrazola, casant a la perfecció amb la subtilesa d’en Jordi Cristau als teclats. Anys tocant junts i s’entenen molt bé. Markia súper dolça saludant a tots els assistents i al xat… moment per “Rocas del litoral” més despullada, es queda a soles amb en Cristau i uuups! quan en José Luis s’aixeca i se li enganxen els cabells a la guitarra… coses del directe! Quina imatge en José Luis al sofà escoltant atentament però sense deixar la pua heheh Una aparició estel·lar: la Lana, la gosseta d’en Solé.
Em vaig emocionar especialment quan va saludar als assistents de Cuba! a vegades no ens adonem del difícil que pot ser tenir gent a l’altra punta del món, tan lluny! i poder-hi arribar així, amb el concert en streaming, amb aquesta qualitat de so gràcies a en Solé i l’equip de Musiclan i d’imatge amb en Pere al capdavant de The Jump. Va ser molt bonic veure tots els missatges de suport i estima de la família i els amics que seguia amb “Los amantes y la sociedad” una invitació a estimar i a ser feliços. Defecte personal meu, els ulls se me’n van als dits d’en José Luis sempre… que fi! Les notes perfectes en el moment oportú.
Moment per felicitar l'aniversari d’en Jordi Cristau! les bromes de si perd la vista jejej Es posen seriosos i moment pel single “Coraje y fe” dedicada a la seva gent de Cuba, molta força! D’aquesta podeu veure el fantàstic videoclip al seu canal de Youtube i xarxes socials. La trobo molt autobiogràfica i molt positiva, acceptar els canvis i una visió optimista de futur.
“Inspiración” amb les dinàmiques súper controlades, deixant respirar la cançó i deixant moments de lluïment pels músics, inspiració. “Sobre un mismo eje vuelvo a girar…” grooove! m’encanta! La trobo súper actual, entre cantat i parlat en segona persona em sentia totalment interpel·lada. Van fer un diàleg veu-guitarra que em va encantar. “Te quiero abrazar” va seguir amb la mateixa sintonia perfecta entre els tres.
Arribaven les donacions, missatges preciosos al xat… el somriure de la Markia ho deia tot. I com gaudia tocant aquest tema en Cristau! se li notava a la cara! i l’Arrazola… responent a la veu, súper solo! fantàstics. En acabar es va voler quedar sola i ells es van asseure al sofà.
En aquest moment més íntim la Markia es va sincerar parlant més d’ella, del seu art i presentà “Lluvia y café”, un bolero (mini bolero diu ella) que forma part d’un projecte diferent en col·laboració amb l’Emilio Vega.
Una de les sorpreses de la nit va ser “Paraules d’amor” d’en Serrat, súper bé! i el català també! Un tema que ha tocat poques vegades en directe és “Gota a gota”, és una cançó crua i dura, però fantàstica “...qué triste la vida cuando a unos les sobra lo que a otros les falta”, toca la fibra.
Moment per la tornada d’en José Luis Arrazola, i m’encanta com els valora així i que parli tan bé d’ell. A duet Markia i José Luis, teletransportació a Cuba. “El amor que ya ha pasado no se debe recordar”. Espectacular Arrazola. Van tocar “Boig per tu”, l’himne de Sau, i la va presentar en català, em van agradar molt els arranjaments.
Deixem tocar en Jordi? Un altre tema del nou disc “Sin Nombre”, una de les meves lletres preferides… i es veu que serà el nou single!! Bona elecció. Escolteu-la. Després va arribar moment per “Dentro de tu piel” i quina comunicació amb les mirades! yeaah els tres s’ho passen pipa! Girs de veu i la guitarra contestant-la, quin espectacle!
Oh noooo! hora de plegar! si ja portaven una hora i mitja de concert! I per anar acabant els millors desitjos en forma de cançó: “Vuela” que també tanca el disc. L’Arrazola ja deixava la guitarra però la tornà a agafar per acabar amb “Yolanda”, que bonica, espero que totes les Yolandes del món la puguin escoltar! I ara sí, FI.
Que bé composes, que bé toques i que bé cantes Markia! Quines lletres més boniques!
També molt ben acompanyada per en José Luis i en Cristau. Agraïments a en Jordi Solé i en Pere Toro.
Cançons sinceres i que expliquen històries, son aquelles cançons que tot i no haver-les sentit mai t’enganxen a la primera frase, et captiven i t’absorbeixen per seguir escoltant i gaudint de la bona música. Gràcies per la música!