Des que la vida ja no ha estat la mateixa, nosaltres tampoc. La forma de veure el món, de fer les coses i nosaltres mateixos hem canviat dràsticament. Tots en general ho hem notat, però els joves encara més. No podem sortir com solíem. La-sala.online, tanmateix, torna a ser el punt de fuga de tots nosaltres, perquè han portat a ni més ni menys que 5 artistes de la música urbana de proximitat per fer que, no poder sortir les nits de festa, sembli menys important. Habibi, Haly, Kyo Izzy, Oskar Sax i Maken Row, o com li diuen ells, el "xef", van oferir-nos un concert per aquells amants de la música MDLR.
De tots els concerts que he pogut veure en directe, aquest ha estat el més dinàmic pel conjunt d'artistes i també per què teníem si fa o no fa la mateixa edat amb tots ells. Em vaig sentir molt ben acompanyada per música que m'agrada molt i en un ambient molt agradable. Una particularitat del que dic és la varietat que ens van oferir durant les gairebé dues hores de concert. Ens van fer saltar, cantar i ballar sense importar on érem.
Encara que el nexe d'unió fos el mateix, en Maken, tots van presentar les seves propostes de manera molt original i en estils diferents. De fet, aquest tipus de música sol ser més popular entre els joves i van saber interactuar realment bé amb l'audiència, parlant fins i tot mentre el tema ja havia començat, demostrant que sobrava talent. Van tenir molts seguidors i parlaven molt sovint amb els nois, que estaven encantats que amics i seguidors de la seva feina els fessin costat. Una personalitat de l'Urban va aparèixer per escoltar-los, i no és altra que Blanca Ross. L'stream es va veure en cuines de diferents països, fins a arribar al Japó, ja que un d'ells cantava en japonès un parell de cançons. Des d'aquí, Arigatō o ありがとう.
El primer a trepitjar l'escenari va ser en Habibi, acompanyat del mestre cuiner Maken Row, que a part de produir, fa un arròs tres delícies que te'n llepes els dits. Els seus temes em van sorprendre molt, perquè les lletres surten de les històries de com va conèixer la seva dona, com li va demanar per casar-se... I tot això ho fa en tres idiomes. El castellà, l'àrab i el francès completen aquest artista multifuncions. Ja ens tenia ben enganxats amb els seus passos prohibits, la sala se li feia petita. Tots ens anem animant perquè ens expliquen les batalles que han viscut a l'hora de gravar alguna peça, mentre agafen peticions del xat. El format els agrada i es nota, no estan acostumats a poder parlar amb els seus fans i aquí els tenen a tocar.
En un to R&B més relaxat i més deep, ens va encisar la Haly. Les seves cançons també són trilingües, tot i que ella no va tan lluny: canta en català, castellà i anglès, amb un accent molt bo. Compta amb una veu profunda, però melosa, que l'ajuda a exterioritzar els seus inner demons. Vam tenir l'honor de sentir un tema que encara no havia estrenat a les seves xarxes. Com el mateix Maken diu, serà una de les artistes TOP del 2022, segur.
Un dels artistes més carismàtics i diferents de la nit va entrar com si es tractés d'un terratrèmol. Oskar Sax amb el seu instrument ens van deixar amb un pam de nas. Aquest noi té una capacitat de vendre's a si mateix tan gran com la seva destresa amb el saxo. Ens va enlluernar amb una mescla de música electrònica i ell tocant sobre la base, com si fos una Jam en directe. Balla, toca i anima el públic a parts iguals.
Tot un showman, Ou yeah.
Let's go, you got man.
Ja hem arribat a Kyo Izzy, l'últim dels artistes que tocava per tots nosaltres. El trap obscur i introspectiu em captiva des del primer moment. Té una veu molt característica que fa que l'identifiquis ràpidament. Ens confessa que no té un estil molt marcat. Les seves lletres parlen del que reflecteix la societat en nosaltres els joves, i és fàcil de sentir-se identificat. Canta en japonès en un dels seus temes més coneguts, anomenat Osaerarenai. En aquest moment, ell, el format i la base em recordaven a les cançons de Bizarrap.
En acabar, es van reunir com si formessin part de la mateixa banda i es van felicitar per la feina ben feta. Eren un equip d'amics que gaudien fent el que més els agrada. Una frase que van dir em va inspirar molt, ja que amb els moments que estem vivint, a vegades costa una mica tirar endavant amb tot. "Tot el que vulguis fer, ho pots fer i hi ets a temps, fer música és una altra forma d'expressar-se. Al final, sempre tindràs el llegat que deixis en la música"