Que a l’Empordà es fan coses, ningú ho pot negar. I que a l’Empordà s’impulsa la cultura, tampoc. Els que ens dediquem a aquest sector sabem que no és fàcil i que cal remar fort perquè s’hi aposti. Però crec que també sabem que és molt agraït i que enriqueix de forma insaciable. La-Sala.Online n’és un clar exemple.
Ja fa un temps que conec en Pedro i la Noemí i si hi ha una cosa que m’ha quedat clara des del primer dia és que fan les coses amb una passió i estima sense límits. Amb en Jordi de Music Lan hem coincidit dins del “mundillo” i hem intercanviat converses puntuals. La seva feina i projecte és per treure’s el barret i em podria passar hores i hores escoltant totes les històries que han passat entre les parets del seu estudi.
Havia sentit a parlar de La-Sala.Online i havia seguit per les xarxes les seves primeres passes, però no va ser fins que la Noemí em va escriure i vaig asseure’m a “EL” sofà que vaig entendre l’essència del projecte.
Va costar trobar un dia, perquè jo soc experta en dir que sí a tot sense mirar l’agenda abans. “Va Aina, aquest dijous hi has d’anar”, em vaig dir mirant el calendari després de dies procrastinant, i la meva sorpresa va ser veure que el dia que havia escollit tocaven l’Adrià i la Marta.
A l’Adrià el conec de fa anys ja i l’he pogut veure en més d’una ocasió tocar en directe. Aquells estius a Mas Gusó, a Sant Pere, sopant amb No Problemo tocant de fons, s’hi estava tan bé!
A la Marta, en canvi, no li seguia massa la pista, però vaig descobrir-la a ella i a la seva veu realment em costa molt descriure-la - a l’últim espectacle de la companyia teatral Tequatre. En aquell moment vaig saber que tenia molt potencial i l’altre dia vaig reafirmar-me per complet.
Podia escollir amb qui compartir el sofà de la Sala, així que li vaig proposar al meu estimat Jaume Alsina, segurament la persona amb qui he compartit més experiències culturals, perquè sabia que podia gaudir d’aquella experiència tant com jo (realment va ser així).
Arribem a Music Lan - passant-nos el trencant perquè queda ben camuflat i era la nostra primera vegada allà - i entrem al paradís de qualsevol músic o persona amant de la música. Podria estar-me una bona estona parlant del lloc i de la visita guiada que ens van fer al final, però no em van convidar per això, així que només us diré que és una sort i honor tenir aquest estudi al cor de l’Empordà.
Ens asseiem al sofà. La Marta i l’Adrià es col·loquen. Estan a dos pams! Sí, sí, A DOS PAMS! I el concert en directe de forma presencial - perquè també hi ha públic darrere la pantalla que pot seguir la vetllada musical per la xarxa - és per a nosaltres dos. La paraula privilegi es queda curta!
Fan alguna prova de so i la Noemí i en Pedro els expliquen que hi ha un xat, el Twitch (ni idea que existia, ja entro en el sector boomer), on la gent que els veu en directe va comentant,poden fer donacions… Realment La-Sala.Online és un exemple magnífic de com es pot fer una bona praxi de les noves tecnologies. Mentrestant, en Jordi ens dona uns auriculars a mi i en Jaume i, seguidament, el rellotge marca les 9 de la nit. Comencem!
Anava (anàvem) a cegues. Sabíem que tocaven la Marta i l’Adrià, l’Adrià i la Marta, i que estaríem asseguts en un sofà escoltant-los. Però no sabíem ni el repertori, ni la proximitat (física i personal), ni la qualitat que podia assolir el concert en un estudi.
Fly me to the moon, Hallellujah, Abril 74, La Llorona, Vestida de nit o Valerie són alguns dels temes que van sonar durant l’hora i pocs minuts de concert i que vaig retenir a la memòria perquè, a banda que són cançons em fascinen, em van posar la pell de gallina.
Un repertori heterogeni que va navegar entre el blues, el jazz o la cançó catalana. De forma subtil i delicada. Recordo que en un moment, la Marta va demanar als seguidors de la pantalla quina cançó volien i jo em vaig fer la pregunta internament i em vaig dir “Vestida de nit”. I com per art de màgia el següent tema va ser aquest.
Com he escrit més amunt, no trobo els adjectius per descriure la veu de la Marta. Un podria ser camaleònica, perquè el seu canvi de registres musicals a diferents tonalitats ens va deixar captivats. També intensa, perquè a cada cançó es notava l’energia i les ganes amb què ho vivia. I alhora dolça, perquè és una d’aquelles veus agradables, que entra i clica el “mode avió” i et fa desconnectar durant una estona de qualsevol malestar intern.
Sobre l’Adrià, com també he escrit més amunt, ja coneixia el seu talent musical i sabia que era una aposta segura. Ara bé, a dos pams l’experiència canvia molt, i aquesta vegada vaig poder veure i viure la seva passió. Perquè la seva expressivitat tocant la guitarra feia que semblés que fins i tot ell cantava! Sense partitures, com aquell qui agafa la guitarra a casa i comença a tocar unes notes tot jugant. Amb la diferència que la música que tocava l’Adrià sonava amb una qualitat excel·lent. Sobretot en algun solo, on va lluir més que mai.
I a tot plegat, de la suma d’aquests dos ingredients, se’n desprenia una complicitat en les mirades i un bon rotllo que feia que fos impossible no gaudir del concert. La veu de la Marta acompanyada de la guitarra de l’Adrià eren un encaix perfecte.
La.Sala-Online no només posa en valor la cultura sinó que és un aparador musical per a artistes emergents, on se’ls ofereix l’oportunitat de donar-se a conèixer en un lloc immillorable com és l’estudi de Music Lan, per on han passat infinitat d’artistes. A més, se n’emporten una gravació d’alta qualitat que els pot ajudar a promocionar-se, una cosa que em sembla molt interessant (sobretot per als programadors!). I tot plegat a través d’una fórmula innovadora que combina dues coses aparentment tan antagòniques com són les noves tecnologies / xarxes amb la proximitat i la intimitat del tu a tu. I el resultat és magnífic!
Només us puc animar a anar al sofà de La Sala a provar l’experiència (i els feu una petita crònica que ja veieu que no cal tenir grans dots per a l’escriptura). Us ben asseguro que no en sortireu indiferents. És un projecte fet amb amor i ganes, com tot s’hauria de fer a la vida. Així que doneu una ullada al que estan fent i als artistes que hi han passat i gaudiu-ho. Que la cultura ens fa créixer i la música és la cura a tots els mals.