Amb en Toni hem compartit concerts, nits i mooooolta carretera… Aventures i guerres com en Marty McFly voltant per tot arreu des d’Olot, amb més o menys camarades a la Resistència. Ara que fa anys que cap dels dos viu a Olot els nostres “jos” del passat es vam retrobar amb els nostres “jos” del futur als estudis Musiclan. Tenim 15 anys més i algunes canes, però el Delorean ens tornava “De vuelta al pasado”. No li fa falta l’almanac del futur per composar cançons màgiques, segueix amb aquella passió intacta i després de lluitar durant anys segueix al peu del canó, amb les idees clares i sense vendre’s.
A la-sala.online en petit format, acompanyat d’en Dani Sánchez al baix. Concert proper i íntim, primera fila, cascos amb la mescla del mestre Jordi Solé. Comencem, Pere! càmera i acció:
Enceta amb “Todo me gusta de ti” escalfant motors. Solo de baix d’en Dani Sánchez, brutal! Single en català “Tirar endavant” em recorda al final de la meva etapa acompanyant-los. Aquest tema sempre m’ha donat molta llum i m’ha deixat sempre un sospir optimista al pit. Sento que miro enrere i veig que les coses passen perquè han de passar, el que ens va fer mal es va oblidant i “...sento que em crides, sento que m’estimes per tirar endavaaaaant”. Apa Dani! com sona això! puc dir un secret ara que no ens escolten? en Dani es va enamorar de com en Solé el va sonoritzar… fins i tot es va apuntar els plugins que havia utilitzat per si algun dia es pot repetir jejej.
I quan jo dins meu pensava… abans sempre solia obrir els concerts amb “Razas de noche” ohhh seh… em mossegava els llavis per no cantar! com m’agrada! que si cantes en aquell estudi se sent tot hehehe “Y ahora le brindo a la vida mil noches de rock’n’roll!”. Sabeu per què dic que se sent tot? perquè a les proves de so havia entrat una papallona de nit i vam sentir el seu aleteig pels cascos!
Miràvem la pantalla i cada cop més espectadors a la-Sala.online! Aquí va començar a interaccionar amb els espectadors i llegint els comentaris de la pantalla. Alguns l’escltaven per primera vegada, alguns seguidors recents, gent curiosa i fans de fa anys…
“Necesito tu aire” és el segon tema que vaig conèixer d’en Toni. Sempre l’he trobat màgic i entenc que l’Antonio Orozco se n’enamorés i escollís en Toni Beiro per ser el seu teloner en més de 70 concerts arreu d’Espanya a la gira de 2004. Es veu que algun cop el comparaven físicament amb en Rosendo (...però en jove guapo eh Toni?).
“Guerreros del arte”: no la puc definir! escolteu-la, ESCOLTEU-LA! Pura poesia. Parlant de la vida del músic, de l’artista en general. Apa com rasca, en defensa de la feina dels artistes: el valor de les seves obres:. “hay que hacerse valer, que no vivimos del aire”.
Així, com qui no vol la cosa, mentre en Beiro presentava i bevia aigua… Mini Demo-Slap d’en Dani per caure de culs! patapam!
La gent que em coneix sap que m’encanten les cançons que parlen dels astres i… em passa amb “Hay Estrellas” (que mudan de cielo), trobo molt curioses i les línies de baix sobre el rascat enèrgic d’en Toni. All right!
Acabava d’arribar en Jordi Cristau (mescla i màster de l’últim EP) i en Toni decidia començar a presentar els nous temes del disc que ha publicat recentment: Sobrenatural.
Toca quatre acords de “Si alguien nos ve desde fuera” i amb les primeres frases se li escapa “com molaria que et posessis a tocar Jordi! (Cristau)”. Més referències a l’Univers i recordo els dos extraterrestres verds que surten als Simpson mirant-nos des de la seva nau, amb aquells comentaris que fan, podrien ser els protagonistes de la cançó. Ep Toni! idea pel videoclip.
“Ahora o nunca” quin ritme. Amb aquest costava estar asseguda al sofà, el peu em ballava sol! M’encanta aquesta lletra perquè parla de les contradiccions de la vida “quiero tropezarme una y otra vez”.
He de dir que tot i que vaig anar sola a Musiclan no estava sola al sofà… La reina del mambo és la Lana, la gosseta d’en Solé. Quin amor de gossa i jo pensant quina enveja de vida… jaure a Musiclan, carícies al sofà, i veure el món passar escoltant totes les gravacions que es fan a l’estudi. I quina companyia tan agradable i suau vaig tenir.
Al xat espurnejaven els comentaris d’artistes que han passat per la-sala.online recolzant: Megmao, la Markia o la Naiara. L’Adela Malirach, la mare d’en Trayter, que no se’n perd ni un! Records Adela i Joan!
Arriba el moment per “Aura” la gran cançó d’amor que en Tonir va compondre per la seva dona, la Sílvia. Vaig viure l’inici de la seva relació justament quan arribava al final de la meva i realment estan fets l’un per l’altra, aquestes coses: “Todo encajó, sin más”. Una gran història d’amor. Mil records Sílvia!
Back to the future! “De vuelta al pasado” cada frase que va cantant és una imatge que es visualitza perfectament, una foto! que per cert, súper ben quadrat al vídeoclip. Jo potser sóc una mica més jove que ell però aquesta cançó és una oda a tota una generació (fins i tot la van compartir al grup de Facebook de Yo fui a EGB).
Un dels altres singles i el que bateja l’EP que presentaba és “Sobrenatural”. En Toni va dir que l’estrenava per primera vegada en directe. Per mi aquesta és una de les cançons més íntimes que ha escrit recentment i fins i tot, podria dir que arranca des de la foscor però, un cop més en Toni agafa la seva gran fortalesa -la resiliència - i es torna a aixecar, a elevar, cap a les estrelles Toni!
Per acabar demanaven “Crónicas de la ingravidez” i hauria quedat genial a l’estudi! però van acabar amb els dos hits: “Bala perdida” y “Bueno, bueno, bueno”. Amb “Bala perdida” va ser quan vaig recordar que en Toni recentment ha passat per tractament de tendinitis i que va estar a punt d’haver-se d’operar. S’ha cuidat, s’ha portat “bé”, ha fet els exercicis i torna a estar perfectament i en forma! Si no ho havia recordat fins llavors és que ni ho vaig notar! Ui i moment de lluïment pel solo no, solacooooo!! d’en Dani, mare meva quin groove!
I sí… si toca “Bueno, bueno, bueno”.... arriba el final. Quins records, de nits, de bars, de sales de concerts i de quilòmetres. Quin solo Toni! com us deia, demostració de 100% en forma!
Ai! Pel final sí que ens falta el caliu, en Toni amb el públic creix més encara. Ens falten coros, però jo no puc pas cantar amb en Cristau i en Jordi Solé al costat quina vergonya! Que no, que no em surt, que em fa por que se senti pel micro…. “¿Dónde está ese rincón de libertad cuando tienes sed de blues?”.
PD. La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al seu estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats (Font: Viquipèdia).
